ÁñÁ«ÊÓƵ

Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han desenvolupat una nova eina per a ajudar governs i professionals del sector de la construcció a edificar habitatges socials de forma més eficient, econòmica i respectuosa amb el medi ambient. El treball, liderat per l'investigador de l'Institut ICITECH Víctor Yepes i la doctoranda Ximena Luque, s'ha centrat al Perú, un país amb un elevat dèficit residencial, si bé els seus resultats podrien aplicar-se a altres països amb necessitats similars.

La investigació, publicada en la revista Building and Environment, s'emmarca en el projecte RESILIFE i analitza cinc sistemes constructius diferents –des de mètodes tradicionals, com és el formigó amb rajola, fins a mètodes industrialitzats, com ara el Light Steel Frame (LSF). A més, avalua no solament costos de construcció, sinó també els de manteniment, demolició i impacte ambiental durant tot el cicle de vida de l'habitatge.

“No es tracta de només construir més, sinó de construir millor. Per això, analitzem cada sistema de principi a fi, amb l'enfocament conegut com des del bressol fins a la tomba, i avaluem tant l'impacte tècnic com l’econòmic i mediambiental de la construcció. El nostre estudi no sols se centra en el preu o la velocitat de construcció. També analitza l'impacte de cada tipus d'habitatge al llarg de tota la seua vida útil: des de l'extracció dels materials fins a la demolició”, explica Víctor Yepes

El sistema més eficient: ràpid, net i rendible

Dels cinc models analitzats, el sistema LSF –una estructura metàl·lica prefabricada i lleugera– és el més eficient, segons l'estudi realitzat per Víctor Yepes i Ximena Luque. És el més barat a llarg termini (en construcció, manteniment i demolició); el que menys impacte ambiental genera i el que permet construir més ràpid, la qual cosa resulta clau per a reduir el dèficit residencial en curt temps.

“Els sistemes tradicionals, encara que semblen més barats a l'inici, acaben sent més costosos a llarg termini pels residus i la dificultat per a ser reciclats. L'estudi també assenyala que cap sistema és perfecte. Per exemple, els panells sandvitx de formigó són molt ràpids de muntar, però tenen majors costos i impactes. El sistema convencional, encara que àmpliament emprat, tarda més a construir-se i té un impacte ambiental alt. No obstant això, necessita menys mà d'obra especialitzada, la qual cosa també és un factor que hem de considerar. Així i tot, en més del 90% dels escenaris avaluats, el LSF va continuar sent la millor alternativa”, explica Yepes.

Guia pràctica i model replicable

A més d'identificar el “sistema per a construir millor”, l'equip de la UPV ha desenvolupat una guia pràctica per a programes d'habitatge social, i ha plantejat una metodologia que es pot replicar en altres països en desenvolupament.

El nostre estudi ofereix una eina pràctica i replicable que pot ajudar enginyers, arquitectes i autoritats a prendre decisions més informades. En tenir en compte tot el cicle de vida d'un habitatge i diversos criteris de sostenibilitat, el nostre treball pretén contribuir a aconseguir solucions residencials més justes, ràpides i respectuoses amb el medi ambient en aquells països que ho necessiten”, hi afegeix Yepes.

Pròxims passos: sumar el factor humà

L'equip de la UPV treballa ja en la següent fase del projecte, que incorporarà l'impacte social de cada sistema constructiu, que avaluarà com influeixen en la qualitat de vida de les persones, l'ocupació local i la cohesió comunitària.

“Construir bé no és només col·locar rajoles i formigó. També és considerar les persones que habitaran aquest espai i com l'habitatge pot millorar-ne el benestar i les oportunitats”, conclou Víctor Yepes.

žé±ðŽÚ±ð°ùèn³ŠŸ±²¹

LUQUE-CASTILLO, X.; YEPES, V. (2025). Life Cycle Assessment of Social Housing Construction: A Multicriteria Approach. Building and Environment, 282:113294. DOI:10.1016/j.buildenv.2025.113294