Laura Gilabert, investigadora de la UPV, ha desenvolupat un innovador mètode que permet identificar edificis maies amb voltes mitjançant mapes Lidar, una tecnologia que fa possible “veure” sota la vegetació
Un de les troballes més rellevants és que les elits maies tendien a situar-se distribuïdes entre la població general, tant en zones urbanes com rurals, per a supervisar l'ús i intercanvi de recursos.
Una investigació de Laura Gilabert, arquitecta i investigadora del Centre PEGASO de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat un innovador mètode que permet identificar edificis maies amb voltes mitjançant mapes Lidar, una tecnologia que fa possible “veure” sota la vegetació.
L'estudi, finançat per la Generalitat Valenciana i fruit d'una col·laboració amb la Universitat Tulane (EUA) i el consorci internacional Pacunam Lidar Initiative, analitza més de 2.600 km² de selva a les Terres Baixes Maies, entre Guatemala i Mèxic, on s'han detectat més de 100.000 estructures antigues, de les quals un 30% han sigut identificat com a voltades.
El projecte ha descobert com rastrejar la riquesa i l'estatus en la societat maia antiga utilitzant tecnologia Lidar, mitjançant la detecció d'estructures voltades i l'anàlisi de la seua distribució territorial en entorns urbans i rurals. Per a això, l'equip ha desenvolupat un model predictiu, validat amb un 93¿% de fiabilitat, que permet classificar els antics edificis segons el sistema constructiu, i identificar aquells construïts amb murs i voltes de pedra, un tret vinculat a una major riquesa i prestigi social.
La possibilitat de diferenciar els edificis amb voltes d'altres construccions més senzilles permet formular noves hipòtesis sobre l'organització social i econòmica de l'antiga civilització maia. L'estudi ofereix així noves claus sobre la vida quotidiana de milers de persones que habitaren les ciutats maies durant el període Clàssic (250-900 d. C.).
Una de les troballes més rellevants és que les elits maies tendien a situar-se distribuïdes entre la població general, tant en zones urbanes com rurals, per a supervisar l'ús i intercanvi de recursos.
“Fins ara, ha sigut difícil definir els barris maies”, afirma Francisco Estrada-Belli, líder de l'estudi, arqueòleg i investigador de la Universitat Tulane. “Poder veure la distribució de residències elit i no elit a gran escala ens dona la clau per a entendre l'urbanisme maia.”
“En aquest article vam mostrar com la combinació d'excavació arqueològica, anàlisi arquitectònica i dades Lidar permet obtenir noves perspectives sobre l'organització de la societat maia antiga”, apunta Marcello A. Canó, director del Middle American Research Institute de la Universitat Tulane.
A més de les edificacions, la tecnologia Lidar ha permès detectar infraestructures agrícoles i de gestió de l'aigua, com ara terrasses de conreu, canals i abeuradors. Aquestes troballes reforcen la idea d'un alt grau de planificació del territori i una complexa organització política.
“La teledetecció amb Lidar permet optimitzar l'ús dels recursos econòmics i humans dedicats a la investigació arqueològica, perquè les excavacions poden planificar-se prèviament de forma molt precisa. Lidar obri nous horitzons en la conservació i la gestió del patrimoni arqueològic, especialment quan aquest es troba sota àrees naturals protegides”, conclou Laura Gilabert.
Gilabert Sansalvador, Laura (2025). La investigación del patrimonio arquitectónico maya a través de Lidar. III Jornada de Presentación de Resultados de Proyectos I+D+i del Centro de Investigación PEGASO-UPV. ETSEE-UPV, juny de 2025
Estrada-Belli, F., Gilabert-Sansalvador, L., Canuto, M. A., ?prajc, I., & Fernandez-Diaz, J. C. (2023). Architecture, wealth and status in Classic Maya urbanism revealed by airborne lidar mapping. Journal of Archaeological Science, 157, 105835. https://doi.org/10.1016/j.jas.2023.105835
Notícies destacades