ÁñÁ«ÊÓƵ

•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

A Miguel Tinoco, de xicotet, li agradava pujar als arbres i ara, també. Llegint va trobar la inspiració per al seu projecte artístic. “La meua proposta naix d'una idea molt senzilla. Mentre llegia un llibre d'Ítalo Calvino, El baró Rampant que tracta sobre un xiquet que decideix pujar als arbres a viure i no baixar-ne mai més, em va sorgir la idea de si jo podria pujar als arbres a pintar”. (³Õíd±ðŽÇ)

Amb aquesta idea va dissenyar el seu propi maletí per a poder treballar còmodament en les copes dels arbres. Allà dalt, sense que ningú el moleste, pinta quadres de xicotet format i també, amb la seua càmera analògica, fotografia el sol a través de les fulles. Aquestes fotografies li serveixen de model per a pintar quadres de gran format. A més, s'atreveix amb la pintura mural amb una alzina de la seua Extremadura natal que presideix la sala Goerlich-Ferreres del

Secret revelat

Mar Cortés Valencia ha convertit en art el secret de la seua àvia en Paraula persuasiva. “Aquest projecte que he desenvolupat naix a partir d'una investigació que porte a terme amb la meua àvia qui va ser treballadora sexual fa 40 anys. És la reconstrucció de la seua memòria perquè mai va contar la seua història.”

Ha protegit amb besos les 300 pàgines que ocupen la transcripció de la seua conversa. El que la seua àvia va tardar a beure's un tranquil·litzador got d'aigua és el que va marcar la durada de la vídeotrucada amb Colòmbia. L'artista ha volgut transmetre com el text, la paraula escrita i conversada, és seductora i té poder persuasiu.

El projecte es completa amb les fotografies dels llocs on va treballar l'àvia, que ara són comerços. Un confessionari que busca el perdó i que qui vaja a veure l'exposició també haja d'agenollar-se i una fotografia de la suposada penitència. Un projecte que a Mar Cortés li ha servit per a llevar molts estigmes i prejudicis sobre la prostitució.

Deu projectes seleccionats

Aquests són només dos dels deu projectes que conformen l'exposició "Pam! Pam! 25", que torna al Centre del Carme en la seua onzena edició. Completen la mostra Escribiremos poemas sobre los suelos acidos d'Alejandro Vázquez Tomé, Dicho y hecho de Laupe, Línea y plano sin el punto d'Estefanía Serrano Soriano, Reproducció autodigestiva de Nicolás Gay Ramón, Las entrañas eran magnéticas d’Azul Macas Moreno, Puc fer-ho tot/Puc ser-ho tot de Meritxell Simó Redón, Terminally on line, de Kanno x Ferran Buj i Made by love de Carmen Jaras.

Aquesta exposició arreplega els treballs guanyadors de projectes artístics i multimèdia de "PAM!24" seleccionats per un jurat format per agents del món de l'art i la cultura valencians. Jurat que tria les propostes d'estudiants del màster en Producció Artística i del màster en Arts Visuals i Multimèdia de la Universitat Politècnica de València.

Els comissaris d'aquesta mostra són Laura Silvestre García i José Luis Clemente. Laura Silvestre explica la importància de "PAM! PAM!" com un impuls que fa “enlairar els artistes cap a la professionalització”. José Luis Clemente destaca la importància de tornar i “enfrontar-se a l'arquitectura, carregada de simbolisme que té aquest espai”, on va estudiar, per exemple, Joaquín Sorolla perquè al Centre del Carme se situava l'Escola Belles Arts, germen de la Facultat de Belles Arts abans de traslladar-se al campus de la Universitat Politècnica de València.

Pots veure l'exposició fins a l'11 de gener del 2026, a la sala Goerlich-Ferreres del Centre del Carme.

Fotografia: Vicente Lara Sáez

Vídeo: Amparo Berbegal Juan

Redacció: Carmen Revillo Rubio

Àrea de Comunicació de la UPV

Notícia en UPV TV