ÁñÁ«ÊÓƵ

•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Una Pilot de 1940 i una Busch de mitjan dècada dels cinquanta són els primers miracles del treball de restauració de les ràdios històriques de Vicente Tarazona, un veí de Paiporta que quasi va donar per perduda la col·lecció de dos-cents aparells de ràdio que va fer malbé la dana del 29 d’octubre.

El treball i la implicació personal de voluntaris, estudiants, restauradors i enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València han fet el miracle i després de fotografiar, inventariar, desmuntar, netejar de fang, submergir de nou amb netejador d’ultrasons, recompondre els circuits i substituir peces, les ràdios han tornat a la vida i el so ha fet estremir els qui han posat alguna cosa més que treball en aquest projecte.

“Tornar a portar les ràdios a la vida és de les coses per les quals val la pena treballar en açò, per moments com aquest”, diu Carmen Bachiller, directora del Museu de la Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València. Va ser ella qui, a començament de novembre es va assabentar per la premsa que una col·lecció de ràdios antigues d’un veí de Paiporta, Vicente Tarazona, l’havia arrasada la dana. Va intentar contactar ràpidament amb ell per a oferir-li un repte molt difícil: arreplegar les ràdios, portar-les al Fons d'Art i Patrimoni de la UPV per a fer tot el possible per a recuperar-les. “Pareixia quasi impossible aconseguir el que ens havíem proposat, per l’estat en què havien arribat les ràdios al taller”, explica Beatriz Doménech, responsable de Conservació d’Art i Patrimoni de la UPV.

Procés de ressuscitació

Una altra de les persones clau en aquest procés ha sigut Luis Sempere, professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Telecomunicació de la UPV. Aficionat des de sempre als circuits de ràdio i expert en telecomunicacions, ha sigut qui ha dut a terme el procés final de “ressuscitar” les ràdios una vegada acabat el complex procés de neteja. “Se sent molta satisfacció en tornar a sentir el so d’una ràdio que havia estat inundada de fang. He hagut de verificar els circuits i comprovar que els transformadors no estaven corroïts, substituir algunes peces inservibles com els condensadors, que eren de paper, i ajustar la freqüència del receptor”, explica Sempere, com si fora la cosa més senzilla del món. Però no ho és.

Exposició permanent

El treball de voluntaris, estudiants i experts continua, ara amb la seguretat que sí que és possible recuperar les ràdios antigues, tot i haver estat submergides en fang. No totes. N’hi ha que no podran tornar a sonar, però tant les unes com les altres formaran part d’una exposició permanent amb un valor històric important, però sobretot, simbòlic i emocional.